Allò necessari i allò essencial
El titular de Mundo Deportivo deia “Hem de ser fidels al cruyffisme”. Eren paraules de l’entrenador del Barça, just abans de la final de la Supercopa. S’ha parlat molt de l’ADN Barça, i el mateix Xavi ho va definir a partir d’imposar la identitat de l’equip, de dominar el rival i prendre-li la pilota, i també a base de triangulacions i superioritat numèrica. Res d’això no va succeir el passat diumenge. I més enllà del disgust pel partit i el resultat, i sense cap ànim de posar més llenya al foc, una idea, no pas nova però sí recurrent en el temps, se’m va tornar a presentar: i avui com voldria que es jugués Johan Cruyff? Cruyff va revolucionar el futbol i Guardiola va sublimar aquella manera d’entendre’l. Però la pregunta segueix rondant-me pel cap. Tal i com ha evolucionat el futbol, amb les eines que ara mateix es disposen, què seria el cruyffisme segons Johan Cruyff? M’imagino que la resposta més senzilla, i en part lògica, és: mira’t el Manchester City i ho sabràs.